EDICTUM INCERTI IMPERATORIS DE TEMPORIBUS ACCUSATIONUM
  
Edict on prescription of time in appeals of criminal cases
  
( AD 2nd-3rd century )
 
 
( S. Riccobono, Fontes iuris Romani antejustiniani, I, Firenze, 1941, pp. 452-454, n. 91 ).
 
 
Col. I.
Exemplum edicti. |
      In multis bene factis consultisque diui parentis mei id quoque | iure nobis praedicandum pu[t]o, [q]uod causas   que   a[d]   principalem   |   notionem   [uel] prouocatae uel [rem]issae fuissen[t i]mposita qua|dam nec[ess]itate de[c]idenda[s es]se pers[p]exit, ne [aut] prob[i] h[o]mines | [c]onflictar[e]ntur diu[t]ina mor[a a]ut   call[id]iores   fructum   [ca]pere   |   [ali]quem   p[rot]rahenda   lite   au[c]uparen[tu]r ;   quod   [c]um animaduer|[ti]sset iam p[er] multo[s] annos eu[en]ire, ed[i]xit salub[ri]ter praefini|t[is] temp<o>r[ibus], intra   que,   cum   [ex   p]rovinciis   [a]d   a[gend]um   ueni|[sse]nt,   utrae[qu]e   [p]arte[s] nec disce[de]rent priusqu[am]   ad   disceptan|[du]m   i[ntrodu]cti   f[uis]se[nt,   aut]   scirent   fore   u[t al]tera parte audi|ta ser[u]aret[u]r sententia aut [sec]undum praese[nte]m pronunti[a|retur ; sin uero] neut[er] litiga|[nti]um adfuisset, ex[cid]ere tum eas [. . . . | lites ex or]dine cognitionu[m] offici nostri. E[t . . . .]rcules iam | [dudum] id obtinendum fuit [cu]m a prescripto eius edi[c]ti satis super|q[ue tempor]is quasi coniue[n]tibus nobis   tra[ns]cocurrerint   |   e[t   . . . . . .   iu]dex   in   pr[. . . . . .] . . . . di.    . . . . . . . .   [. . . .   inte]rposito tem|[pore . . . . . . . .]io [. . . . . . . . . .]ation[. . . . . . . . . . . .] conti[. . . .] . . . . . . . .
(aliquot uersus desunt)
[. . . . . . . . . . . . . . . . .]s in Italia q[. . . . . . . .] edi[. . . . . .] . . . . . . | [. . . . . . . . . . . .]t sex menses t[ran]salpinis | [autem . . . . . . . .]m annum : qui nis[i] adfuerint uel | defensi fuerint cum [cont]rouersiae eorum noscantur,
Col. II.
      sciant fore et stetur sentent[i]ae et acc[us]atores | ad petendam poenam iure [c]ogantur. Sed quoniam | capitale[s]   causae   aliquid   a[u]x[il]ium   conctationis   ad   | mittun[t, et] accusatoribus et rei[s] in It[a]lia qu[i]dem | nouem [me]nses dabuntur, t[ra]nsalpinis autem et trans|marinis annus et sex menses : intra quos   nisi   |   adfuer[in]t,   fore   iam nu[n]c sciant ut cu[m] prosecu|toribus [u]eneant : quod n[e]que graue n[e]que   durum   |   uideri   pote<st>   si   <i>is   tam prol[i]xum tempus i[nd]ulserim. | Et opinor qui aliqua di[gn]itate censer[i] possunt | tanto . . . . i debe[nt] so[lli]citi [esse, u]t iis quae praecepta | sunt ma[t]urato obsequantur, cu[m] praesentem repu|tent interesse hones[t]atis suae, ut quam primum | molestia careant. Appella[ti]ones uero quae ad magis|tratus et sacerdotia et alios honores pertinebunt | habe[ant] formam tem[po]ris     sui.       Set     ea     [qu]aequae     sunt     |     er. . . . . . .     rump. . . . . . .     umqu. . . . . .     [a]d notion[em] | . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   copr. . . . .    f. . . . . .   |   bo. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
 


►  Bibliography
 
 
Gradenwitz & Mommsen, Aegyptische Urkunden aus den Königlichen Museen zu Berlin, Griechische Urkunden, II, Berlin, 1896, pp. 289-290, n. 628 r ; Scialoja, BIDR, 9, 1896, pp. 180-182 = St. giur., II, 1934, p. 78 ; Mitteis, Hermes, 32, 1897, pp. 630-639 ; Dareste, RHD, 22, 1898, pp. 689-691 = Nouvelles études d'histoire du droit, Paris, 1902, pp. 211-213 ; Cuq, RHD, 23, 1899, pp. 111-116 ; Mommsen, Römisches Strafrecht, Leipzig, 1899, p. 472 ; Bruns, Fontes iuris Romani antiqui, I, Tübingen, 1909, pp. 251-253, n. 78 ; Naber, Berichte d. Sächs. Gesellsch. d. Wiss., 63, 1911, pp. 129-132 ; Mitteis, Grundzüge und Chrestomathie der Papyruskunde, Leipzig-Berlin, 1912, Chrest., n. 371 ; Gruppe, ZSS, 42, 1921, pp. 31-41 ; Girard, Textes de droit romain, 6th ed., Paris, 1937, p. 208 ; Mallon, Marichal & Perrat, L'écriture latine de la capitale romaine à la minuscule, Paris, 1939, X, 14 ; Riccobono, FIRA I, Firenze, 1941, pp. 452-454, n. 91 ; Wenger, Die Quellen des römischen Rechts, Wien, 1953, p. 457 ; Cavenaile, Corpus papyrorum Latinarum, Wiesbaden, 1958, n. 237 ; Johnson, Coleman-Norton & Bourne, Ancient Roman Statutes, Austin, 1961, pp. 129-130, n. 155 ; Bleicken, Senatsgericht und Kaisergericht, Göttingen, 1962, p. 147 ; Kunkel, ZSS, 81, 1964, pp. 360 and 376 ; Schiller, St. Caplan, 1966, pp. 293-312 = An American experience in Roman law, Göttingen, 1971, pp. 179-198 ; Oliver, Marcus Aurelius : Aspects of Civic and Cultural Policy in the East, Princeton, 1970, p. 39 ; Seider, Paläographie der lateinischen Papyri, I, Stuttgart, 1972, pp. 36-37, n. 8 ; Watson, Columbia Law Review, 72, 1972, pp. 618-621 ; Girard & Senn, Les lois des Romains, Napoli, 1977, pp. 460-463, n. 17 ; Bruckner & Marichal, Chartae Latinae Antiquiores, X, Zürich, 1979, n. 415 ; Bickerman, Studies in Jewish and Christian history, III, Leiden, 1986, p. 160 ; Hoogendijk & van Minnen, Tyche, 2, 1987, p. 46 ; Wieacker, Römische Rechtsgeschichte, II, München, 1988, pp. 27 and 368 ; Fanizza, L'assenza dell'accusato nei processi di età imperiale, Roma, 1992, p. 109 ; Kaser & Hackl, Das römische Zivilprozessrecht : im Rahmen des Handbuchs der Altertumswissenschaft, München, 1996, p. 509 ; Salway in Adams & Laurence, Travel and geography in the Roman Empire, London-New York, 2001, pp. 59 and 66 ; Lippert, Einführung in die altägyptische Rechtsgeschichte, Berlin, 2008, p. 179.
 
 
►  Source : Arsinoite papyrus found in the Fayûm ( BGU II, 628 r ).